Després de l’atzarós viatge, ens hem pogut instal·lar en un apartament lluminós amb vistes al riu del present, una ziga-zaga d’aigua transparent, plàcida, plena de racons protegits del vertigen de les hores. Les habitacions estan moblades i decorades amb la quantitat justa i necessària de quotidianitat, d’equilibri, i de vibració positiva. Del sofà estant, veig els prestatges plens dels volums de la meva biografia. De vegades en rellegeixo algunes pàgines; ja no en puc retocar els fets, però no distorsionen pas el significat de les històries. Surto al balcó i miro el riu. Petites veles blanques suren entre la boirina i el sol; el gran astre, que ja ha depassat fa estona el zenit, les il·lumina d’una manera espectral. Respiro fondo. Enguany ha plogut força i la fertilitat està assegurada...
