Amb serenitat

Tot evocant que la nostra bandera té llegenda i tot, no me'n puc estar d'afegir-me al recordatori del que hem estat, del que som i del que volem ser, serenament, sense voler existir en contra de ningú sinó només perque hi tenim dret, com qualsevol comunitat humana que, pacíficament, es vulgui posicionar en aquest planeta que ens hostatja. La voluntat ferma d'existir, de continuar existint, no la pot qüestionar ningú. I ara més que mai, des del cansament que provoca la lluita constant amb aquells que només existeixen en contraposició dels altres, amb la voluntat ferma d'esborrar possibles competidors, arriba l'hora de dir prou. És cansat haver de demanar constantment aire per respirar. És cansat haver de demanar constantment que no et buidin els recursos per muntar-se ells la festa. És cansat haver de demostrar constantment que no ens hem inventat una llengua per fer la punyeta, sinó que és la llengua dels nostres pares, la dels nostres avis... o la que hem adoptat perquè trobem que és una bona manera d'interpretar el nostre entorn. No som ni millors ni pitjors que ningú. Tenim savis i sapastres, herois i lladres repartits per tota la nostra llarga història. Això ens iguala a qualsevol nació i, per això, volem ser iguals que els altres, deixar de ser l'última colònia d'un imperio que ja no existeix i anar endavant, que prou difícil es presenta el futur. Senyores i senyors, serenament, pacíficament, decididament, exigim el dret a ser la nació que som. Que passeu una bona diada.