Feia dies que volia entrar a comentar coses sobre la visita del Papa o les eleccions i fins i tot havia anat guardant informació per fer una entrada coherent i documentada, però de tan documentada que volia ser no apareixia per enlloc l'estona necessària per materialitzar-la. Avui, però, no me'n puc estar: els castells, patrimoni cultural immaterial de la humanitat! Pot ser que molts no ho pogueu entendre, però quan has anat a plaça de petit, de la mà de l'avi, has escoltat les gralles, has estat al costat de la pinya i has notat com el cor se't desbocava sense una explicació racional, no pots fer més que donar un bot d'alegria per aquest reconeixement que, a més, ens situa en el mapa del món. Ara que es fa més necessari que mai fer-nos veure com a catalans per tenir un lloc, altra vegada, com una gran nació europea, qualsevol notícia en aquest sentit és benvinguda. He tingut coratge per anar a alguna premsa digital espanyola per fer una ullada, sempre és un bon exercici saber què pensen aquells amb els quals, en principi, no hi tens gaires coses en comú. He trobat normal que bàsicament es parlés del flamenc, costum espanyolitzador, i només de passada dels castells o del cant de la sibil·la, costums gairebé estrangers. Fins aquí tot normal. Però anant més enllà en la meva inquietud, he entrat en els comentaris que els lectors deixaven el un dels diaris. Amb alguna honrosa excepció, n'hi havia per llogar-hi cadires. En resum: tenim el cel a tocar.
11 comentaris:
Els valors dels castells, la seva força, l'equilibri que es necessita, el valor que s'hi posa i el seny per aconseguir-ho, la coordinació i el treball en equip... caldria treballar en tot d'aquesta manera, oi? però ara no seré tan seriosa, has vist l'avió que passa pel cel?
Un petonet!
Potser sí que tenim el cel a tocar, sobretot quan fem castells!!!
A mi també se'm desboca el cor veient-los! És molt emocionant!
Visca Catalunya!
Mmmmmm... estic esborronada de l'emoció....
l'avió que passa pel cel és el que ens indica el nostre futur, alt i llunyà.
Jo no he viscut de petita els castells, però malgrat això, sempre m'emocionen moltíssim. Sento el so de la gralla i miro amunt i sempre la pell de gallina, i el cor accelerat.
Me n'alegro molt d'això dels castells.
I t'agraeixo moltíssim que no ens hagis posat cap enllaç d'aquests diaris ni d'aquests comentaris... no fa cap falta. Oi? Gràcies!
Prefereixo la teva conclusió: tenim el cel a tocar!
No,Carme, no calen enllaços a aquesta mena de submón. Naltros sempre endavant.
Sí, tenim el cel a tocar, però encara que no hi arribem mai, l'emoció de veure descarregar un bon castell, com la torre de 8 neta per Tots Sants, per posar un exemple, no ens la prendrà ningú. Ni l'entendrà ningú que no ho hagi viscut.
Com diu la Carme, no ens fan cap falta aquells comentaris de les espanyes...
Una abraçada.
Teniu el cel a tocar, com nosaltres que també estem lluitant pel reconèixement de la nostra festa en Algemesí, però sempre hi ha gent que no para d'emprenyar. Mira el que apareix al Levante. Quines ganes que tenen de fotre!!!
Ací t'ho deixe:
Un boicot del GAV contra los ´castells´ pone en peligro la Muixeranga ante la Unesco - Levante-EMV
www.levante-emv.com
Crec que no t'havia posat l'enllaç directe, cai el tens:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/17/boicot-gav-castells-pone-peligro-muixeranga-unesco/757761.html
Si, Joana, aquesta carta va provocar un cert rebombori i fins i tot Catalunya Ràdio la llegit per antena. No és que aquests del GAV diguin barbaritats, és que tot l'escrit és una mentida absoluta i, o bé no ténen ni idea de què és un castell o bé ho han escrit amb tota la mala bava, que és el més probable. En l'informe que va presentar Catalunya ja s'argumentava abastament tot el que fa referència als xiquets. La carta no es va tenir en consideració, pero es constata que els feixistes estan ben vius i són capaços de qualsevol cosa per fracturar la societat. Quant a la Muixeranga, com a orígen que és dels castells, no hauria de tenir cap problema per fer el mateix camí. En aquest sentit, des de Catalunya tot el suport que calgui.
A VEURE SI TOQUEM UN CEL NET, CLAR, CATALÀ I D'ESQUERRES!
La pinya dels castells ens hauria de servir de model, oi?
Publica un comentari a l'entrada