publireportatge

Amb una mica de retard en tot, faig un petit resum de petites coses literàries que han passat els últims dies. Primer fer esment de la presentació a Valls del llibre "Bèsties i Bestioles" del Celdoni Fonoll i, de pas, exposició de tota la seva obra dedicada al món natural. No molta gent, ni gaudint de la presència de la Lloll Bertran, però tenint en compte com van aquesta mena de coses... Em quedo amb la gràcia que li va fer al Celdoni quan el vaig definir com a "poesicultor".


foto: Marta Ferré

De dreta a esquerra: El Jordi Ferré, responsable de la magnífica editorial Cossetània, un servidor en actitud de metrallar una mena de discurs, el Celdoni en posat pacient i la Lloll amb la seva sempre penetrant mirada.

Una altra de les coses que han passat va ser la trobada poètica d'Alcanar.




de la qual en podreu veure més fotos aquí i si voleu escoltar tots els rapsodes ho podreu fer aquí clicant a sobre de les imatges que hi ha al costat.

I, per acabar, i per si no l'heu vist, el Jesús Mª Tibau ens incita a llegir el seu últim llibre en aquest video tan encisador. Necessita gent per a poder viure del cuento (i he de dir que els seus cuentos també són encisadors).

Bé, no, per acabar, Acció Cultural del País Valencià necessita ajuda urgentment per no ser esborrada del mapa per les forces pseudo-feixistes que governen aquelles contrades. Podreu trobar més informació al blog de la Carme, col·lecció de moments.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Un publireportatge molt interessant, Joan!

Gràcies per fer d'altaveu o de transmissor de crits de socors...

Bona nit i una abraçada.

novesflors ha dit...

...i, a més de tot el que et diu Carme, t'hem vist la cara...

Joan Guasch ha dit...

Carme, hi ha crits de socors que s'han d'escoltar. Ens hi juguem massa.
Novesflors, podràs entendre perquè no l'ensenyo gaire, tot i que a partir d'una certa edat hi ha coses que es van superant.

zel ha dit...

Sí que fas riure sí, amb aquest posat...

En Celdoni i la Lloll, entranyables, per mi.

I un apunt pel teu comeentari. És just a l'inrevés, m'agraden molt les serps i totes les bestioles, si jo del que em queixo és que qualsevol brètol els clava un cop de canya!

Sort, i llibres i poemes, i literatura, Joan!

Cèlia ha dit...

Joan, ja saps que de metralleta gens! Sempre és interessant el teu punt de vista!