divendres, 3 de febrer del 2012

parèntesi

(Mal acostumats com estem, amb això de les noves tecnologies, quan aquestes fallen ens sentim una mica despullats. La meva màquina va dir prou i ha estat substituïda provisionalment per una altra que, en venjança per haver estat arraconada, m'impossibilita un accés en condicions a la xarxa. És com haver tornat a l'època dels carros, però sense el romanticisme que hom els presuposa. En resum, que mentre espero desespero i fins que no pugui gaudir d'una màquina amb un mínim de condicions, hauré d'alentir la meva presència, ja de per sí escadussera, a la galàxia bloguera. Això sí, besets per a tothom).

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

T'entenc molt bé, jo també esperaria i desesperaria, en aquest cas! però potser això és sempre i per tot oi? esperar-desesperar :)

Galionar ha dit...

No t'amoïnis, Joan, que això ja ho té, la tecnologia. Aprofita per escriure a l'antiga usança, amb llapis i paper, fins que hi hagi la possibilitat de tornar a gaudir de les teves lletres. Però no paris d'escriure!
Una abraçada.

Dafne ha dit...

Ens mal acostumem, i quan per qualsevol atzar, la xarxa no funciona, sembla com si el món s'acabés. Com diu la Galionar, una llibreta i llapis, i retens els pensaments.
Mentre esperarem la connexió, que de ben segur no serà massa llarga.
Ens adaptem massa a les noves tecnologies!!!

novesflors ha dit...

No et preocupes. T'esperarem.

Cèlia ha dit...

ja sé que et farà il·lu pel teu important aniversari!!!!!!! De tota manera, amb tranquil·litat i paciència ens pots delectar amb un bonic i intens poema!

Jesús M. Tibau ha dit...

cada cop estic més convençut que morirem sota el jou de les màquines

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...