PER QUAN ELS LLIBRES D'HISTÒRIA PARLIN DE NALTROS


  foto: Nasa        



No he pensat res d’especial:
caminaré amb els peus nus
per la rosada fresca de l’herba.
Respiraré fondo, fondo,
l’aire de la matinada, curull
de la piuladissa dels moixons.
Tancaré els ulls i em dissoldré
pel brancam zigzaguejant dels arbres...
Navegaré per l’espai i seré espai,
ocuparé tot el cosmos i, en despertar,
naixeré i renaixeré amb la constància
i la certesa dels cicles eterns.
Faré i refaré el camí que mena
de la llum a la fosca i a la llum...
No he pensat res d’especial,
però recuperaré l’espai vital,
viuré i seré, quan toqui,
altra vegada pols estel·lar.
Mentrestant, miro als ulls
dels meus fills, ara que dinem,
i hi veig l’horitzó naixent.
No he pensat res d’especial:
només dibuixar una mica de futur

6 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agrada aquesta actitud, jo tampoc no he pensat res d'especial.

Joan Guasch ha dit...

Passarà com l'endemà de l'onze de setembre de 1714, tothom a treballar, amb la diferència que, aquesta vegada, no hi hauran els estralls d'una guerra.

Galionar ha dit...

A mi també m'agrada molt aquesta actitud i el teu poema; no hi seré, però m'agradaria veure què diuen els llibres d'història de nosaltres..., o potser no, potser sigui millor no saber-ho i continuar essent pols d'estels...

Carme ha dit...

Comencem poc a poc a dibuixar una mica de futur.

Joan, jo pensava que no hi eres pels blogs i ara veig que se m'havia perdut(ben involuntàriament, per descomptat) l'enllaç a la meva barra lateral... ara vaig a tornar-lo a lloc. I també a repassar enrere allò que m'he perdut.

Cèlia ha dit...

Joan, va ser un dia molt especial i sabiem, amb total tranquil·litat, que s'estava fent història!

rosana ha dit...

M'agrada el teu poema que sona tan bé. I m'agrada això de ser pols estel.lar i lligar el present i el futur.