Voleu ja plorar per la lluna
perquè el camí és massa cansat?
Creieu embogir sense esperança
perquè penseu que esteu malalts,
adoctrinats per ments confuses?
I la realitat, doncs, on queda?
I la suprema voluntat de les persones?
Quantes bestieses haurem d'escoltar
de boques putrefactes i sense ànima!
Car no perseguim un conte de fades!
Perseguim un somni.
Seguim l'ànima del sentit comú
i tenim molta pressa.
La decisió ja està presa.
una mica de marxeta
5 comentaris:
No, no vull pas plorar per la lluna, vull abastar-la, encara que el camí sigui complicat. I la pressa ens empeny. La decisió està pressa i no podem permetre que ningú se'ns faci enrere.
Perseguim un somni. L'hem d'abastar.
Gràcies pel ànims, Joan!
Els somnis són per perseguir-los.
M'ha agradat molt la cançó del vídeo.
deu ser l'excitació de la incertesa de diumenge.
Sempre hem de trobar algun motiu per seguir avançant, malgrat l'abatiment del camí, del plor desconsolat per voler el que "molts" diuen impossible. Però ara més que mai, tenim massa pressa, i ja no hi ha aturador, i rucs serem si permetem aquest fre; GAS A FONDO!!!!
Bon vespre Joan. Seguint la lluna he arribat a tu i aquest cant i, perseguint les fades, a epica!
Publica un comentari a l'entrada