Fot. Paradeta Picamoixons
Ha passat Sant Jordi. No fa gaire vaig escoltar un tertulià que deia que els catalans només celebrem derrotes, per aquesta mena de sentit tràgic que tenim de la nostra història. Mentida. Els catalans celebrem, sobretot, el dia de Sant Jordi, que és el dia que el bé derrota el mal i triomfen l'amor i la cultura. No hi ha cap dia a l'any que els carrers de Catalunya s'omplin de tanta gent, de tanta excitació, de tanta alegria. El patró dels catalans és un càntic a la vida. I la vida, enguany, m'ha dut a poder publicar el meu primer llibre de poemes, el "Llibre d'Oracions", oracions paganes per als rituals dels dies de cada dia. No cal dir que estic content. Ara els rituals i les oracions del llibre ja pertanyen a la interpretació dels lectors, i és curiós com una idea pot ser diferentment interpretada segons qui la llegeixi. Això és emocionant perquè descobreixes aspectes de la teva obra que no sospitaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada