Sant Jordi encara ressona perquè l'experiència de publicar per primera vegada un llibre de poesia no és un fet que comenci i acabi en un segment finit de temps, sinó que es genera durant mesos o anys, sense un principi concret: s'origina en el món de les emocions per un incert efecte papallona, fins i tot abans que hom neixi, es materialitza en uns plecs de paper i a partir d'aqui, el llibre viu la seva pròpia vida a mans de persones que busquen en els versos emocions, paisatges mentals, camins nous. A partir d'aqui, els amables lectors, com els de la fotografia, el llegiran, el deixaran llegir, el desaran en una prestatgeria... potser l'heretaran els seus descendents, potser es reciclarà en una llibreria de vell i potser, només potser, d'aquí cent anys algú altre el llegirà, esgrogueït i arnat i, amb una mica de sort, també s'emocionarà. I el cicle recomençarà. I si no, des del món quàntic les partícules atòmiques del paper vivraran amb l'energia de l'emoció i la transmetran a qualsevulla que sigui la matèria de la qual formin part. Per això Sant Jordi, cada Sant Jordi, ressona i ressona en el temps.
1 comentari:
El viatge que fa un llibre pot ser molt divers, però ha de ser molt emocionant quan el legeixen amb tant de carinyo! Aquest és l'inici d'un nou poemari, no li busquis el final!
Publica un comentari a l'entrada