Dins de l'aigua


foto Cèlia


Vestit adequadament camino sota l’aigua.
Una sípia perplexa em veu passar i estossega tinta.
Puc escriure quatre versos, però es dilueixen dins l’oceà.
Sense voler faig un petó a una voluptuosa sardina que s’esmuny
i em deixa cobert d’un cel estelat d’escates lluminoses.
Total, ja no ve d’aquí! Em despullo i frueixo nu
de les carícies d’un bosc d’algues arrissades.
La sardina em mossega el cul, quin atreviment!
Em giro i veig quatre dofins fotent-se’n.
Torna a passar la sípia. Em té negre!
S’escapoleix de l’escomesa, m’entrebanco i caic.
Un núvol de sorra blanca de corall s’aixeca lent,
es diposita lent i em cobreix. Arriba un pop despistat que no em veu,
se m’asseu a sobre i em pessigolleja l’orella amb un tentacle.
Tinc temptacions, però resto quiet, immòbil.
Contemplo el paisatge de dunes aquàtiques i danses iridescents.
El pop s’escarxofa a sobre meu i fa una becaina. Es posa a roncar.
Fa bombolletes i tinc pessigolles. És prou agradable. També m’adormo.
Faig bombolletes. Somnio un paisatge d’esvelts cocoters
i noies brunes gronxant els malucs com es gronxen les onades.
Si ara em despertés, sonaria un telèfon embogit.
-T’has adormit!- bramaria. Per això no em desperto.
És que em sap greu pel pop.


                           

7 comentaris:

montse ha dit...

Molt bonic, sense aigua no hi ha vida.

Salut!!!

Anònim ha dit...

un més dins la dansa d'animals d'aigua...a mi també m'agradaria passar una estoneta dins del ball, un abraç

Joan Guasch ha dit...

és curiós, però, després de publicar aquest contet, aquesta nit he somniat en inundacions. De fet, Montse, som bàsicament aigua amb grumollets d'altres cosetes i, tenint en compte això, anònim, podem dir que la nostra dansa quotidiana és una dansa aquàtica.

fanal blau ha dit...

Grumollets de temps en la immensitat de l'univers. Tens raó, Joan.
Només de ser grumollet microscòpic, ja estaria bé.
De moment, dins els teus grumolls aquàtics, trobo un món marí aferrissat
a la poesia. Lluitador poètic.
Gràcies per la companyia!

Carme ha dit...

Un conte que no deixa de ser també com una mena de somni.

A veure si se m'encomanen els somnis d'aigua, ara que me'n vaig a dormir. :)

Bona nit, Joan!

rosana ha dit...

Hola Joan , anònim en aquest cas sóc rosana
això de la dansa quotidiana m'agrada..sóm ballarins i ballarines, un abraç

Joan Guasch ha dit...

de nits en nits, fluïm silenciosament cap un altre jorn en l'imparable degoteig del temps.