massa coses alhora

foto: Joan Guasch


Massa coses, avui i, a aquestes hores, tot està ja dit, però tot i així no me'n puc estar d'esmentar-les. En primer lloc la mort, que no desaparició, de Joan Solà. Molts blocs, hores d'ara, ja n'ah parlat. Queda la seva claredat  i el reguitzell de deixebles tot i esperant que siguin tan compromesos i didàctics com ell. He de dir que, malgrat que no ho semblin, els filòlegs i lingüistes ténen sovint unes discussions molt divertides i amenes.

En segon lloc la sentència de TSJC pel que fa als reglaments d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida eliminant la preferència del català alhora d'adreçar-se als usuaris. Ja fa temps que dic que tota aquesta patuleia que fan denúncies com aquesta són una colla de dropos que viuen del pencarro i que fan perdre el temps als que tenim ganes de treballar per la cultura, per la nostra gent i en pau. Ja fa temps que penso que si una llengua com el castellà, parlada per taaaanta gent al món, vol esborrar del mapa una llengua com el català usant totes les eines de què disposa no és ni una gran llengua, ni una llengua de cultura ni res de res. Ens volen enlluernar amb les parafernàlies típiques d'una cort que, al capdavall, té els peus clavats en el fang putrefacte de les seves misèries. És cert que depèn de nosaltres l'ús del català, però redéu! Cansa molt haver d'estar sempre, constantment, gastant energia en aturar els embats d'aquests enemics de les cultures!

I en tercer lloc, per riure o per plorar, la pretensió del parlament de València que demana a la Generalitat de Catalunya que eradiqui dels seus webs, documents etc, qualsevol referència als Països Catalans, a la unitat de la llengua, etc. Suposo que també demanaran, donat que als llibres de Catalunya diem que la Terra és rodona, el seu dret a dir que la Terra és plana.

És tard i no tinc gaires ganes d'escriure res ponderat perquè hi ha dies que la ponderació i la poesia se'n van de vacances a Birmània. Per cert, la foto la guardava per algún poema èpic o dramàtic, però trobo que il·lustra prou bé un cert estat d'ànim.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

La fotografía és preciosa, Joan, però hi ha dies més foscos que d'altres. I avui n'és un.
Esperaré les teves paraules poètiques.
Una abraçada guaridora!

Joan Guasch ha dit...

Tornarem, tornarem a la poesia, que per quantitat de moral no serà!
Gràcies fanal.

Carme ha dit...

Tota la raó, Joan, és cansat, molt cansat. Veure com la incultura i la injustícia van guanyant terreny. Desanimador, del tot, però ben clar està que tornarem a la poesia... reprendre alè i Sant Tornem-hi.

Una abraçada, Joan!

Joan Guasch ha dit...

Tens raó, Carme. Potser els catalans fem tanta poesia perquè és un refugi, un oasi per a l'esperit enmig de la nostra història tan moguda.

Cèlia ha dit...

Des de la resistència, Joan, com tots els avantpassats, com els esdevenidors!