foto: Joan Guasch
Busco estratègies per trencar la unitat,
la unitat de pensament
la unitat d’acció,
la liqüefacció dels cervells sotmesos a la pressió del sistema
(sistema: conjunt de normes i accions que cimenten un grup de persones tot i l’oposició que hi presentin).
Busco camins que siguin dreceres a mons nous per repoblar.
Busco mons sense dogmes, guiats amb les normes de la raó emocional.
Busco el paradís!
La saviesa necessària per continuar i no errar (gaaaire).
Mentrestant fluctuo,
em despentino perquè és tardor i se’m perden les fulles, cansades.
Dins del recer de les parets vaig obrint finestres, pantalles de colors.
Amablement, els veïns ens saludem.
Tots busquem estratègies per fabricar futurs-calidoscopi
en la pau d’un món en pau.
M’emmirallo en la lluna perduda d’un planeta estrany
on l’aigua neteja l’ànima i la carn.
Em buido per ser un altre, però em torno a omplir de jo.
13 comentaris:
Som molts els qui cerquem el paradís però diuen que no hi ha més paradisos que els que s'han perdut, diuen. Continuarem obrint finestres per mirar enllà.
(Una foto molt inquietant).
Bona nit.
M'emociones Joan, llegir aquest Busco el paradís, em fa adonar que jo no he parat de buscar-lo.
Malgrat que costa tant de trobar...
Emmirallem-nos en qualsevol lluna per molt perduda que estigui... ens fa falta.
Cal buscar ponts d'unió
en aquest pas per la vida.
Salut!!!
la revista bValls de lletres m'ha fet descobrir el teu amagatall literari.
d'ara ençà seguirè i perseguirè la teva obra-
felicitats per la teva primera publicació en paper.
si us plau no deixis de ser sintètic, com tu saps una sola gota de rosada té més vida que el camp del Barça ple a vesar.
salut
jaume saltó -
Molt bonic m'has recordat Benedetti!!!
Sempre et surt l'àcrata que portes dins, això sí, de forma poèticament estratosfèrica! T.E.
perdona una coseta, et despentines perquè és tardor? (hi, hi...)
novesflors, estic convençut que en cadascú de nosaltres hi ha un paradís, no perdut sinó, en tot cas, per descobrir.
Carme, o potser és que el paradís és el camí que fem per buscar-lo.
Montse, estem més units com a comunitat humana del que ens pensem, o del que alguns voldrien.
Jaume, ben retrobat! Ja ho veus, d'aquella conversa en fa no sé quant, i la revista encara perdura!
Joana, buf! M'has fet enrojolar.
Cèlia, de fet despentinar-me és un record llunyà. Ara ja no puc ;-)
Ja saps que no tant, que ens encanta el teu luc Tintin! (moments tendres..)
I tot cercant el paradís, tot cercant nous móns, noves dreceres, mentre els veïns et saluden i tu vas obrint finestres...
Vius, sempre ple del teu tu, que és l'únic que veritablement importa.
Una abraçada!
Joan,
t'acompanyo en la cerca, d'acord?
A mi també m'emociona llegir-te.
Seguim buscant i seguim omplint-nos de poesia.
Ens acompanyem tots en aquest mon de finestres per les quals en surten i n'entren grans alenades de poesia, d'idees, de sensacions... Gràcies per compartir.
Jo també busco, que bé haver trobat les teues paraules!!
em penso que ens ho passarem bé, tot buscant; devem ser gent curiosa i encuriosida, per tant, vitals!
Publica un comentari a l'entrada