P(Pa(Par(Para(Parau(Paraul(Paraule(Paraules)s)es)les)ules)aules)raules)araules

foto: Joan

Les paraules són com capsetes plenes de sorpreses, les obres i hi trobes moltes més coses de les que aparenten. Posem per exemple la paraula arbre. Quan la dic, obro la boca, vibro una mica la llengua, premo els llavis, torno a fer vibrar la llengua, torno a obrir la boca. I prou. I en un moment he dit arrels i branques, saba que flueix, fusta, nius d’ocell, insectes, escorça, fulles, remor de fulles remenades pel vent i, per tant, vent, atmosfera, núvols que corren i que formen figures fugisseres en un llenç blau, o rogenc perquè el sol acaba de sortir o s'acaba de pondre i, per tant, sol i estrelles i galàxies plenes de planetes amb les seves atmosferes esfilagarsades de núvols fugissers que han format tot de figures que corren empeses pel vent que ha remenat les fulles dels arbres aferrades a les branques que aixopluguen nius d’ocells, dissimuladament, perquè tenen el mateix color de l’escorça on s'amaguen infinitat d’insectes i que protegeix la fusta per la qual circula la saba que flueix des de les arrels que arrenquen els nutrients del subsòl a sobre del qual algú, contemplant la imponent presència, obre la boca, fa vibrar la llengua, prem els llavis, torna a vibrar la llengua i torna a obrir la boca per poder dir el nom d’aquell ésser imponent: arbre.

11 comentaris:

Cèlia ha dit...

Saps que m'encanta llegir-te, sense paraules, vibrant i e...

novesflors ha dit...

Ara ens sorprenem de l'avanç de la ciència i de la tècnica, de les noves tecnologies però si mirem tota la història de la humanitat, un dels majors descobriments és la paraula. Dins la paraula cap tot.

Joan Guasch ha dit...

en el fons, tot és com un joc de nines russes: les paraules, la matèria, les persones... ja ho deia el gran filòsof L. O. Schrek, que tenia moltes capes, com una ceba.

fanal blau ha dit...

Posem per exemple la paraula ocell: vol, batre d'ales, llibertat.
Poesia al teu arbre.

Joan, sempre és un regal llegir-te.

Joan Guasch ha dit...

És exactament això: l'ocell ens obre tot un altre univers, les possibilitats són infinites. Tal i com diu la física quàntica, si tanques els ulls hi ha totes les possibilitats i quan els obres en tries una (bé, més o menys). Les paraules, la paraula, és en sí ja un regal.

rosana ha dit...

M'has deixat amb la boca oberta. Les branques, arrels i saba de l'arbre que admires connecten amb tot l'univers a través de les paraules que enllacen idees i sentiments, i des de persones com tu que fan que l'univers ressone en cada paraula i cada imatge. M'ha agradat molt.

Carme ha dit...

Ja que heu posat paraules de natura, jo en posaré una que no ho és.

Dic la paraula blog i... un altre univers s'obre... i m'hi capbusso!

Gràcies per tots els universos.

Joan Guasch ha dit...

Que belles paraules, les que dieu! Amb qualsevulga d'elles s'obren universos que s'allargaaaasen fins a l'infinit (i, com diria aquell, "i més enllà"). És grat saber que hi sou.

onatge ha dit...

Joan les teves paraules sempre són un fruit per l'esperit i l'ànima...


Des del far bona nit.
onatge

merike ha dit...

després tres anys entenc moltes paraules però les frases són difícils:D

Joan Guasch ha dit...

merike: la teva voluntat i capacitat d'entrar dins d'una llengua i cultura diferent em mereixen l'admiració més sinzera.
Gràcies! ;-)