foto de google
(Obro un parèntesi en la pau del Nadal. Aquest és el tercer text que faig per acompanyar la notícia (el primer ha estat autocensurat, seguint els bons consells de la família i el segon s'ha esvaït en el temps mentre he anat escoltant comentaris, opinions, opcions i discussions). Deixo, això sí, la foto que il·lustrava el momentani estat anímic que m'ha envaït en escoltar que el tribunal Supremo ha sentenciat el que ha sentenciat respecte la immersió lingüística que apliquem a les nostres escoles. Aquí, ara, començava un paràgraf en que em preguntava quina mena d'odi irracional pot empènyer un col·lectiu a provar d'esborrar del mapa de la Terra un idioma, una cultura, en aquest cas la catalana. Què els empeny a dividir una societat que trena constantment els difícils llaços de la convivència. Quina supremacia esperen trobar deixant al seu darrere un desert cultural, el seu monocultiu castellanoparlant. Reflexionava sobre la sort que ténen els nostres alumnes que, pel que sembla, arriben a un millor coneixement de la llengua castellana que els estudiants de fora de Catalunya. I, entre esbufecs, pensava en veu alta que què cansat que és que no et deixin tranquil, que hagis de perdre constantment tanta energia per desempallegar-te d'aquest llast que impedeix el fluxe cap a un món millor. Malgrat tots els nostres defectes, aquí caminem sempre endavant i no perdem el temps en impedir que els altres avancin, mentre ho facin amb respecte. En fí! Rellegeixo les preguntes i no en sé trobar les respostes. Suposo que els meus referents morals són molt diferents i la meva ment no és capaç de treure'n l'entrtellat. Se m'acuden moltes altres reflexions, però és hora de tancar el parèntesi. Perdoneu, doncs, aquesta intromissió i tornem a respirar els aires de Nadal)
5 comentaris:
Millor que no rebentis, Joan! I és que a més a més s'ha de dir. S'ha de dir, s'ha de dir i s'ha de dir... tens tota la raó i ja es veu que aquesta gent no ens deixaran mai en pau.
Quina mena de democràcia és aquesta, on un jutge, ni que sigui del Tribunal suprem, pot decidir a favor del que pensen una minoria, perquè els que voten això són minoria. En contra d'un país i d'una majoria clara. Un funcionament que fa més de 30 anys que funciona i que s'ha demostrat eficaç.
Bé, tornem al Nadal... calma... i una abraçada.
Com sempre, aquesta "justícia" sembla que només serveix per entorpir i malmetre les coses que funcionen acceptablement, encara que els causants de tot plegat, aquesta colla de vidalquadristes, no puc entendre com poden dormir tranquils. Ah! Si! No ténen moral. Com que ja és tard, demà nadalejarem una mica més, amb calma.
Joan,
jo també espero que no rebentis i me n'alegro de que hagis fet el parèntesi de denúncia.
Les persones intel·ligents i de ment oberta sempre fan por a la gent que s'ha quedat ancorada en uns preceptes enquilosats i castradors. I la intel·ligència que ens permet la convivència sense haver de renunciar, aferrissadament però també respectuosament, no se'ns reconeix. Haurem de continuar dient-ho amb veu alta i clara.
Mira que és fàcil i com ho conpliquen.
Però va, no et facis mala sang...emprenyem-nos i continuem fent feina a peu de carrer. Com cada dia. I dia a dia.
Una abraçada!
Sí, tenim uns veins que es dediquen a complicar la vida dels altres des d'una mentalitat petrificada en referents caducs (i perillosos per a la convivència). La part positiva de tot plegat és que ens manté amb les neurones activades al cent per cent, amb l'oblogació de prendre posició. Ells ataquen al contracop, nosaltres els fem cinc gols. Una abraçada!
Ei! Que no ha estat censura!!! Només deistjo que realment no afecti a les nostres escoles i que sapiguem actuar amb intel·ligència per poder superar aquest nou entrebanc (si ara hagués de donar la meva versió bilingue en diria "entrebanco"?)
Com estimo la meva preciosa, bonica, culta i familiar llengua!! I m'ancanta compartir-la amb tothom!!
Publica un comentari a l'entrada