Aquest és un territori de poetes

A la meva ciutat, cada deu anys llencem la casa per la finestra en una festa en honor de la Mare de Déu de la Candela, copatrona de la vil·la i festa major d'hivern, en una mena de lúdica bogeria col·lectiva atapeïda d'esdeveniments de tot tipus que no detallaré perquè el programa d'actes em va ocupar quaranta pàgines un cop imprès. Un dels esdeveniments va néixer ara fa deu anys quan la prestigiosa editorial vallenca Cossetània va tenir l'encert de publicar un llibre de contes, evidentment amb el tema estrella de la Candelera com a fil conductor. Els relats es van encarregar a onze autors de la ciutat, onze perquè el títol de l'obra, 10+1, feia referència a que la festa esdevé cada deu anys i, a més, als anys acabats en ú. Enguany, i donant continuïtat a la publicació, Cossetània ens va encarregar al col·lectiu Bvalls de lletres, de la comissió de llengua i literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs, la coordinació de la publicació d'enguany, la qual hauria d'integrar fotografies i poesia. I així neix Onze x 2, onze poetes locals (sí, sí, onze, i en podrien haver estat més) i dos fotògrafs que han il·lustrat, amb imatges i amb paraules vint-i-dos indrets de la ciutat. Places, carrers, edificis que, des del punt de vista dels autors, tretze comptant els fotògrafs, han passat de ser bocins d'asfalt, llocs indiferents, a tenir entitat, a ser alguna cosa molt especial, a parlar amb els vianants. No cal dir que l'experiència ha estat molt enriquidora i el resultat final, el llibre, que està encara en aquest món mecànic de la seva impressió, preciós. Com podeu veure en la targeta de la presentació, ens la faran el Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran, tota una sorpresa i un honor. En mig hi serem el Jordi Ferré, l'editor, i un servidor de vostès per acompanyar l'entrada en societat d'una altra publicació de poesia en el país dels poetes. Ja us ho explicaré.