foto de la xarxa
No us deixeu robar les paraules.
Les paraules són vosaltres.
No robeu les paraules dels altres.
Els robaríeu a ells, als altres,
al pensament dels altres
i us convertiríeu en dictadors infames.
Perquè els dictadors són infames,
lladres de paraules i de persones,
paràsits, vampirs maldestres,
xucladors de la sang dels pobres.
Crideu ben fort les vostres paraules,
crideu al vent l’ànsia de ser lliures,
de ser respectats en el respecte als altres,
ara més que mai, en un món que es remou.
No us deixeu, doncs, robar la vida
i feu que una ventada de mots
escombri els bruts i cendrosos éssers
que us volen robar les paraules.
3 comentaris:
Un bonic homenatge Joan! No es deixaran robar els mots amb la llengua que compartim, segur!
Durant segles hem demostrat una gran capacitat de resistència. No els serà fàcil!
No ens deixem robar les paraules i des de la llibertat tornem a dir-les. Un poema molt molt ple de veritats, bsts
Publica un comentari a l'entrada