dilluns, 18 de juliol del 2011

Aniversari

                                                                            
foto joan


En algun lloc de les muntanyes de la foto hi ha encara els ossos dels dos germans de la meva àvia. Mai no els van trobar. Defensaven allò que ara en diem estat de dret i del qual s'omplen la boca els hereus d'un cop d'estat que va dur tota una societat altra vegada a la misèria de la qual encara no n'havia sortit. Aquestes boques putrefactes i plenes de mosques que no permeten ni tan sols que els perdedors, els anorreats, els vençuts, enterrin els morts, els quatre ossos que en puguin quedar, per poder-hi dur flors i descansar, perquè qui sap on són els seus morts, descansa. Els de les boques putrefactes estan aconseguint amb la seva paciència cínica habitual, que moltes persones permetin altra vegada, però de forma més sibilina, la destrucció de l'estat de dret, de la societat estructurada, culta i que mira cap el futur. Per la memòria dels meus oncles avis, per la memòria de tots els altres ossos travessats per les arrels dels pins i, sobretot, per als nostres descendents, no podem perdre ni la memòria ni la força. Els ho devem. Ens ho devem.

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Joan,
els ho devem i ens ho devem; no podien faltar els teus sentiments i la memòria des d'aquesta habitació.
Una abraçada!

Un dels meus oncles avis també va ser assassinat amb un tret al clatell, l'àvia me n'ensenyava fotografíes d'ell, però a diferència dels teus, a ell el van poder enterrar.

Carme Rosanas ha dit...

Sort que sempre hi ha algú que fa memòria... i tu en tens una habitació plena...

Cèlia ha dit...

Aquest 18 de juliol he estat en un lloc molt especial acompanyada de la poesia de Lorca... un dia molt especial i reflexiu! Unes muntanyes que guarden encara l'angoixa dels qui van morir a la batalla per defensar la república i la democràcia!

onatge ha dit...

Viure per veure, però de vegades el que es veu fa fàstic!

Des del far bona nit.
onatge

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...