En el marc de la Tardor Literària de Tarragona, la Diputació va organitzar enguany unes lectures del llibre La Febre d'Or, de Narcís Oller, la primera de les quals es va fer a Valls, dins de l'espai de l'antiga biblioteca popular que, cal dir-ho, fou la primera de les biblioteques populars que va construïr la Mancomunitat de Catalunya. Un servidor va tenir el goig de ser un dels lectors. Un acte ben emmarcat i ple a vessar de gent i una lectura que et fa adonar que no hi ha res de nou sota el sol, perquè, mentre anàvem llegint els fragments, no sabíes si Narcís Oller situava l'acció al segle dinou o fa dos anys, en plena febre de nouriquisme i posterior misèria.

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Quin goig poder recuperar paraules, poeta!

Galionar ha dit...

Amb iniciatives com aquesta, es mantindran vives l'obra i la memòria de l'autor. Fu una feina important.
Quan he entrat al teu espai, m'he quedat bocabadada amb la capçalera: oooooohhhhh, quina fotografiaaaaaaa! Sensacional!
Una abraçada.

Joan Guasch ha dit...

Sempre les paraules, Fanal. Què fsríem sense?

Galionar, és una posta de sol des d'una casa d'Arnes, a la Terra Alta. I la foto és tal qual, sense retocar. Aquelles contrades són així.

Rocabruna ha dit...

Em vaig quedar fascinada per tornar a l'espai on anava a fer els deures cada tarda ( i a fer enfadar una miqueta a les bibliotecàries amb la nostra xerrameca!), quins records! quants deures! quants amics! La biblioteca vella i unes lectures delicioses! I mentre llegíeu, fins i tot vaig escriure alguna cosa en honor a La febre d'or!