Enyor de sol

foto de la xarxa

Enyoro la línia d’onades morint
i el contrallum de dues gandules buides
retallades en un horitzó sense relleu,
desdibuixant-se cap els extrems.
I a ran de l’aigua
la gavina que bat les ales amb parsimònia,
tot seguint el ritual de cada capvespre.
I la mirada que busca el paisatge ocult
pel camí que marca el record
del tirant que llisca per l’esquena nua,
feta de dolcíssimes dunes de sorra daurada.
Però tot és un record d’estiu, i l’estiu és lluny.
Ara el vent unfla la lona de les gandules
i fa onejar les cintes de colors
dels arbres de Nadal.

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

T'he llegit posant-li veu, Joan.
I, aquest poema, té una música que fa onejar les cintes de colors i escoltar una enyorada melodia.
Preciós, com sempre, poeta.

Carme ha dit...

Enyoro la claror
que m'omplia cada dia,
com si fos el bell estiu
de les estacions de l'ànima.

Ara que la llum recomença
arrauliré els sentiments
a cada nova matinada
per aprendre a renéixer.

novesflors ha dit...

Tot arribarà, tot i que ací estem passant uns dies de Nadal molt assolellats.

Cèlia ha dit...

Avui hem anat ran de mar i hem observat les ones de la vida i de l'aigua... Bon any!

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

Galionar ha dit...

Tornarà l'estiu, Joan, i amb ell s'ompliran les gandules novament. Fins aleshores, a gaudir de l'hivern i de la primavera.
Molt bon any nou! Una forta abraçada!

Dafne ha dit...

Jo també sóc de les que enyoro el sol, i la remor de la gent pels carrers, de les hores de llum i de les xerrameques fins ben tard. A poc a poc, la llum venç la foscor, i quan menys hi pensem, l'estiu tornaré a ser aquí. Mentre ens anirem llegim, perquè amb les paraules trobem un escalf increïblement agraït!!!

Carme ha dit...

Joan, m'enduc un vers d'aquest poema per participar al Joc del Tibau! Gràcies per deixar-me'l!