solstici de Nadal

foto: Joan

Imperceptiblement, com la llum que minva,
caminem ja pels dies dels bons desitjos.
Busquem els colors del cel
en la llar arrecerada i decorada
i ens fem regals de pensaments coratjosos
mentre ens xiuxiuegem a cau d’orella
que la llum tornarà, segur, com sempre.
I respirem alleujats i feliços
i ens besem sota el ramet de vesc,
per si de cas.
Les fulles dels arbres fan corriols
tot jugant amb el vent de dalt
i aixoplugats amb els nostres
brindem amb les copes de la llum de demà.
Perquè demà la llum tornarà, segur,
com sempre, imperceptiblement.

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Bonic poema i esperançador.
BON NADAL.

fanal blau ha dit...

I haurem de mirar de fer-la més perceptible!
Una abraçada, Joan, i el desig d'uns dies feliços i, si més no, ben tranquils!

Carme ha dit...

Molt Bon Nadal per a tots vosaltres, Joan.

Sempre hem d'esperar que torni la llum!

Galionar ha dit...

Sí, Joan, que la llum no deixi mai d'habitar-nos. Un poema preciós.
Bon Nadal per a tots vosaltres i una forta abraçada!