You Better Hide
from KEVIN BLANC on Vimeo.
La pluja flueix
compassadament
des dels ulls de
la malenconia.
La imatge
vellutada del món es dissol
en el joc de les
mirades massa discretes
que juguen a no
trobar-se, per no patir.
La pluja
s’emporta les imatges de neons
nocturns i setinats
d’esguards i silencis.
Compassadament,
la pluja acaba esborrant
l’absència
indesitjada d’una conversa
en el replà de
les finestres virtuals.
4 comentaris:
El trobo preciós i molt molt suggeridor, el títol no enganya!
Bona nit, Joan
trobo que dona molta seguretat saber que quedeu persones constants en aquest estrany èter de les finestres virtuals. Gràcies Carme.
Ostres, quin poema, Joan! No deixa indiferent, i d'una manera o altra crec que tots ens hi podem veure reflectits, en algun moment de la nostra vida.
Una abraçada!
Joan inicies un poema de tardor amb enyorança de pluja... després de tants dies de vent ja en començo a desitjar! I la seva trista malenconia que tu transformes en un poema molt suggeridor, com ha dit la Carme!
Publica un comentari a l'entrada