dijous, 7 de novembre del 2013

suggestions

Touch Yello |
 You Better Hide
from KEVIN BLANC on Vimeo.

La pluja flueix compassadament
des dels ulls de la malenconia.
La imatge vellutada del món  es dissol
en el joc de les mirades massa discretes
que juguen a no trobar-se, per no patir.
La pluja s’emporta les imatges de neons
nocturns i setinats d’esguards i silencis.
Compassadament, la pluja acaba esborrant
l’absència indesitjada d’una conversa
en el replà de les finestres virtuals.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El trobo preciós i molt molt suggeridor, el títol no enganya!

Bona nit, Joan

Joan Guasch ha dit...

trobo que dona molta seguretat saber que quedeu persones constants en aquest estrany èter de les finestres virtuals. Gràcies Carme.

Galionar ha dit...

Ostres, quin poema, Joan! No deixa indiferent, i d'una manera o altra crec que tots ens hi podem veure reflectits, en algun moment de la nostra vida.
Una abraçada!

Cèlia ha dit...

Joan inicies un poema de tardor amb enyorança de pluja... després de tants dies de vent ja en començo a desitjar! I la seva trista malenconia que tu transformes en un poema molt suggeridor, com ha dit la Carme!

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...