Com sempre, els astres ens són fidels
i ens fan arribar la llum que tant ens cal.
Silents, decoren els carrers de fred
i canten al·leluies amb veus delicades
car torna a flamejar la vida càlida
en llars necessàriament arrecerades.

Com sempre capgirem l’ordre establert
per seguir la vida dels passos naturals
i ens tornem amables i ens saludem
i compartim mirades i abraçades
malgrat tot, malgrat l’oratge incert
que maldestre ens voldria desolats.

Però, com sempre, ens mantenim ferms
i orgullosos ens mirem i somriem
per demolir la paret de les angoixes.
Ens tenim a tocar per progressar
eteris en la llum, triem els camins de l’aire
hereus com som dels colors d’un altre demà.


Feliç i càlid Nadal a tothom

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Molt BON NADAL per a tu i els teus.

Cèlia ha dit...

Gràcies per aquests desigs de nadal. Ben arrecerats a la llar de foc! Bon Nadal a tu també!

Carme Rosanas ha dit...

Demolirem, doncs, la paret de les angoixes... Em sembla una bona cosa,

Molt bon Nadal, Joan!!!

Una abraçada

Galionar ha dit...

Molt bones festes, Joan, i gràcies per regalar-nos aquest poema d'una Nadal una mica més humà.
Una forta abraçada!