encara hi som








foto: Jordi Bofarull


Avui hem fet cua, una més, per autoinculpar-nos. Després, al vespre, he llegit alguna de les coses que han dit, ens els seus discursos de final d'any, alguns presidents autonòmics (el del País Valencià, el d'Extremadura...). Mai m'havia sentit tan llunyà, d'aquelles persones i de l'Espanya que representen. Eren com veus llunyanes de paisos estranys. Com si estiguessin lluny, enrere, aferrats a un tronc que sura en una tempesta que ja ha ensorrat el vaixell. Cridant, lamentant-se, ofegant-se en la història. Aquest matí m'he sentit partícip d'una comunitat que vol un país nou, millor, amb futur. Malgrat les contradiccions i les cagades històriques que hem comès els catalans, hem tirat endavant inexplicablement. Quan ja fa segles que hauríem d'haver desaparegut, encara hi som. Fent cues en un jutjat per dir: si, jo vaig gosar votar perquè vull deixar de ser imbècil.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A veure si el 2015 ens ajuda a deixar de ser imbècils...

Farem les cues que calgui per deixar de ser-ho...

Bon any, Joan i una abraçada.

Joan Guasch ha dit...

Segur que si! Bon any. Un petó.

Cèlia ha dit...

Bon any i moltes esperances de canvi! Un petonet!

Galionar ha dit...

Ens caldrà molta força, molta tenacitat i molt d'entusiasme aquest 2015, perquè la feina per fer serà dura, però res no ens aturarà. Molt bon any, Joan, i una abraçada!