La Isabel Villalba ha recitat molts dels meus versos i en la seva veu han adquirit una dimensió fantàstica. La Isabel, però, va més enllà d'aquesta faceta. Escriu i fa teatre amb els nens de moltes escoles i puc afirmar que el que fa amb els xiquets no té res a veure amb el teatre de  llop i caputxeta. Els fa fer TEATRE. Però no només és això, la Isabel. És escultora i pintora, una manipuladora de materials dins d'un univers personalíssim i emocionalíssim. I emocionantíssim. Està fent una exposició al Vendrell, a la Lira Vendrellenca, i ens ha sorprès amb uns quadres inspirats en bocins de poemes de la Cèlia i meus. Sorprèn com interpreta el significat dels mots, millor dit, com troba significats als mots, als versos i com és capaç de traslladar-los als materials, als colors, a les textures. Els versos es converteixen en simples corretges de transmissió del pensament d'una persona, d'un poeta de nits insomnes, a una tela, a una imatge. Quina sensació més intensa!

Quina sensació més bonica.