dibuix: Carme Rosanas
Aquesta mena de recordatoris dels nostres personatges importants són molt necessaris per tal que la seva presència en l'estructura de la societat catalana se solidifiqui i ens faci conscients que tenim un bagatge cultural, científic... d'enorme envergadura que ens fa forts davant els embats dels que es pensen que som un poble obviable i ens ataquen amb la constància dels gossos de presa. Nosaltres, davant dels que no ens coneixen, aportem el record constatnt i l'homenatge d'aquells sobre les espatlles dels quals ens drecem per albirar millor el camí que ens mena al futur. La brevetat de Màrius Torres ha fet, potser, que llueixi amb més intensitat, amb el perfum més concentrat, com el de les poncelles que tot just es comencen a obrir. El seu cos fràgil va conèixer en el seu captiveri al sanatori la Mercè Figueres, també malalta i la seva millor amiga, una amistat que es va traduïr en la sèrie de poemes de Cançó a Mahalta, de la qual en vull destacar un, amb tot un univers de sensualitat continguda i amb unes imatges d'una delicadesa exquisida.
CANÇÓ A MAHALTA
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca en branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.
Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.
8 comentaris:
Has arribat el primer!
Miraré d'anar col·leccionant els enllaços.
gràcies!
Joan comparteixo tot el què dius. De vegades a Catalunya tendim a arraconar una mica a grans persones, i a d'altres que no han fet res o només un esternut..., les posen dalt d'un pedestal amb homenatge i llibres inclòs...
Des dels estels...
onatge
Un "delicat" homenatge! Has triat un poema exquisit!
És bo saber que la Cançó a Mahalta era més que un sol poema, el que hem conegut per Lluís Llach. M'ha agradat la teva tria.
Ja has vist que som molts els que t'hem acompanyat en l'homenatge. El meu: BioSofia.
Joan, és un bon exercici recuperar les nostres plomes més il·lustres en moments destacats. Un centenari com el de Torres no podia passar silenciat.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Molt d'acord amb tu vinc de casa la Carme per dir-te que gràcies a tu i atots qui hem contribuït a fer un modest i alhora sentit homenatge a Màrius Torres!
Gràcies a tots. Aquests homenatges ajuden també a posar-nois les piles.
Jo he arribat la darrera, de moment, el teu si que és un homenatge treballat... Quedo parada de tants participants! Un plaer!
Publica un comentari a l'entrada