En un desequilibri perfecte
els colors desapareixen entre
els brins de l’herba seca de tardor.
Mentrestant, els huracans generats
s’abraonen sobre indefensos mars
tropicals com un immens batec d’ales
furioses i la barreja de colors
queda perennement desdibuixada.
Només és un efecte papallona.
4 comentaris:
Genial, el teu efecte papallona!
M'ha agradat molt el teu poema, Joan!
La barreja de colors desdibuixada o no, la trobo seductora.
Joan,
llegir-te en aquest desequilibri perfecte dels teus mots, es trobar colors als colors de la poesia.
Una abraçada!
per tercera vegada avui provo de penjar una resposta donant-vos les gràcies. Alguna cosa passa en aquest èter blogaire que avui s'ha conxorxat contra la meva necessitat de contestar. A veure si ara...
I per ser un efecte papallona, pot fer molt de mal i molt de bé, segons on petin les onades!
M'encanta...
Publica un comentari a l'entrada