Alegries

En la cultura d'un país hi ha sempre noms que se signifiquen, per bé o per mal. Són al capdamunt d'una piràmide que se sustenta sobre les espatlles d'una ingent massa de noms anònims sense el treball dels quals la cultura, la CULTURA, no existiria. La Rosabel Bofarull, la Sílvia Güell, la Rosa Carbó, el Lluís Arrufat i els alumnes de l'Escola Municipal de Música de Valls i els de l'institut Serra de Miramar, també de Valls, són d'aquests que, des de fa una pila d'anys, estiren d'aquest carro, amb el sobre-esforç que, sobre les seves mai prou valorades feines, això significa. De fa anys  que proven de fer arribar el gust per la poesia a les noies i nois, el gust pel treball i el gust per compartir aquest treball amb els altres. Enguany han tingut a bé d'usar el meu "Llibre d'Oracions" per a tal fi. Els alumnes de l'escola de música ha compost partitures inspirades en els versos del llibre i els alumnes de l'institut els han recitat. Com que ni Generalitat ni Ajuntament es van posar d'acord per cedir l'espai que s'havia requerit, el primer recitat es va haver de fer a la sala polivalent que l'escola pública Eugeni d'Ors va cedir per a l'ocasió. L'altra sessió, restringida per als alumnes de l'institut, es va poder fer al Teatre Principal. Les altres dues es van fer a Tarragona, en l'íntim i agradable espai del Cafè del Metropol. No cal dir, content i emocionat de poder apropar la poesia a xiquets i xiquetes tan joves i agraïdissim als professors, no tant per la part que em toca sinó, ja ho he dit, per la feina tan subterrània, però tan important que fan per tal que aquesta pluja fina de la cultura vagi impregnant aquests esperits tan joves i amb tant de futur. 

Us deixo amb una petita selecció d'imatges fetes perla Rosabel (o la Sílvia, o la Rosa...)