dones



Val la pena que el missatge no s'oblidi, encara que ja no sigui el dia  perquè, de fet, el dia és cada dia.

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Gràcies, Joan!
Sigui el dia que sigui, avui, demà, demà passat o l'altre...i fins que deixin d'existir.
És necessari que tot i que, afortunadament, no sigui la realitat de molts de nosaltres, no deixem de fer visible i denunciar altres realitats.
Fins que no entenguem que estem en el mateix vaixell.
Una abraçada!

novesflors ha dit...

Ja el coneixia. Preciós, aquest vídeo.

Carme ha dit...

I de fet és tant fàcil: acompanyar-nos, conviure, estimar-nos i respectar-nos.

Gràcies, Joan, una abraçada per a tu.

Cèlia ha dit...

Encara hem de tenir un dia per a que algú recordi que no tenim tanta força física però sí la tenim mental!

Galionar ha dit...

Gràcies, Joan, és preciós el vídeo. Esperem, sí, que arribi un dia en què no faci falta reivindicar aquesta mena de coses.
Una abraçada!

Dafne ha dit...

Jo no l'havia vist mai, i m'ha semblat increïble i real. Tant de bo, cap dona hagi de silenciar el seu dolor, i que cap home imposi la força!!!!
Impressionant, i de gran bellesa!!!