Val la pena que el missatge no s'oblidi, encara que ja no sigui el dia perquè, de fet, el dia és cada dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
TRANSVERS
Lectura poètica d'un dels meus poemes del llibre "Llocs sense lloc" al micro obert . CANTO LA LLUITA. Primer micro obert d...
-
Kepa Junkera ha fet un disc amb el folk català, versions precioses amb els músics dels Països Catalans. Una petita mostra és aquest, el nos...
6 comentaris:
Gràcies, Joan!
Sigui el dia que sigui, avui, demà, demà passat o l'altre...i fins que deixin d'existir.
És necessari que tot i que, afortunadament, no sigui la realitat de molts de nosaltres, no deixem de fer visible i denunciar altres realitats.
Fins que no entenguem que estem en el mateix vaixell.
Una abraçada!
Ja el coneixia. Preciós, aquest vídeo.
I de fet és tant fàcil: acompanyar-nos, conviure, estimar-nos i respectar-nos.
Gràcies, Joan, una abraçada per a tu.
Encara hem de tenir un dia per a que algú recordi que no tenim tanta força física però sí la tenim mental!
Gràcies, Joan, és preciós el vídeo. Esperem, sí, que arribi un dia en què no faci falta reivindicar aquesta mena de coses.
Una abraçada!
Jo no l'havia vist mai, i m'ha semblat increïble i real. Tant de bo, cap dona hagi de silenciar el seu dolor, i que cap home imposi la força!!!!
Impressionant, i de gran bellesa!!!
Publica un comentari a l'entrada