PLANS DE FUTUR

fractal agafat de la xarxa

Article publicat al diari digital El Portal Nou

Ens podem quedar asseguts a la butaca lamentant-nos de la dissort que ens toca viure: una realitat que pintava bé i que ara es veu retallada per totes bandes. De la butaca estant podrem maleir tothom: polítics, banquers, aquell veí que té feina, funcionaris, subsaharians... Podem quedar-nos quiets, amargats,  sense fer res, veient com les coses passen, al capdavall ens morirem igual! Però podríem fer una altra cosa ben senzilla: treballar per un futur millor. Aquest futur és a les nostres mans i, això si, treballar-hi implica aixecar el cul de la cadira i prendre decisions, perquè sempre hi ha algú que en pren, de decisions, i no prendre’n implica acceptar les dels altres sense qüestionar-les.

Molts ciutadans de Catalunya, dels de tota la vida i dels que han vingut d’altres indrets tot cercant un futur millor (us sona, el concepte?), habitants d’un territori amb unes arrels mil·lenàries, amb unes maneres de fer i de pensar determinades, amb un idioma propi, amb una manera pròpia d’interpretar el món, amb una força immensa per sobreviure com a nació,  hem arribat a la conclusió que en la història no hi ha res estàtic, que tot es pot qüestionar i que la realitat de cada moment obliga a prendre decisions amb l’única finalitat de construir un entorn (natural, social, econòmic...) que garanteixi la pervivència i la qualitat de vida dels nostres descendents per tal que puguin desenvolupar tot el potencial que, com a humans, tenen. Aquesta raó de ser implica, de vegades, trencar algunes cadenes que, tot i que rovellades i malmeses, encara empresonen aquest anhel de progrés, entenent com a progrés ser millors i ser feliços.

Com a catalans, és a dir, com a copartícips d’aquesta comunitat humana amb maneres de fer compartides, tenim l’oportunitat històrica  de deixar enrere les lamentacions, de deixar de fer-nos peneta i tenim el privilegi de reconstruir un país en el qual tot pugui ser nou, pensat i debatut entre tots (Catalunya sempre ha estat una nació de pactes, Castella, per contra, ha imposat el “derecho de conquista” i la força de les armes i no ha sabut conviure mai amb cap minoria). En la nova Catalunya independent (d’Espanya, no del món!) tot podrà, haurà, de ser nou: des del sistema electoral i de representació política fins al model productiu passant pel model energètic i acabant pel sistema de valors morals. Nou no vol dir producte d’una revolució, sinó d’una evolució constant, amb aportacions de tothom, en un procés de canvi que pot allargar-se uns pocs anys. Un sospir.

La societat actual ja és global i les estructures dels estats-nació, com ara Espanya o França ja no són eficients. Fa un temps, l’ONU va crear un índex de desenvolupament humà, és a dir, un indicador dels països del món en els quals es viu millor. Dels deu primers, vuit són de la UE i, dels vuit, set han estat independents durant el segle XX, set tenen una llengua petita i set són de la mida de Catalunya. Territoris fets a la mida de les persones on les persones són el més important. Catalunya serà el vuitè.

Ens podem quedar asseguts al sofà, lamentant-nos mentre insulten la nostra intel·ligència amb poca-soltades i amenaces sense arguments. Mirant una pantalla de falsos colors perquè no tindrem coratge de mirar als ulls als nostres fills i dir-los: “sabeu? us hauríem pogut deixar un món millor, però, xiquets, és que ens va fer mandra prendre les decisions correctes”.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Un bon article i un bon raonament. No, no podem tenir mandra. No ens ho podem permetre...

Bon diumenge, Joan

Cèlia ha dit...

Jo vull mirar els fills i que s'avergonyeixin, és clar que no!!
Gràcies per l'article Joan!