Descansar

Sentim de fons el galop de les màquines,
sentinelles que albiren l’horitzó que vindrà.
Sentim el batec dels sistemes estel·lars
que esperen el nostre viatge univers enllà.
S’obren les portes i sortim a l’embat de la llum
onejant banderes d’anhels i esperances
per fer créixer un nadó-futur, i descansar.
Descansar! Respirar! Veure córrer els fills
sense el pes obscur arrossegat durant segles.
Veure el futur i descansar. Respirar.
Tancar els ulls i respirar!
Respirar i riure, alliberats del llast del passat.


I per riure, anem a la festa de la música dels contes.

1 comentari:

Carme ha dit...

Alliberar-se del llast i descansar, un bon projecte per a nosaltres i pels que ens vénen al darrere...