Descansar

Sentim de fons el galop de les màquines,

sentinelles que albiren l’horitzó que vindrà.

Sentim el batec dels sistemes estel·lars

que esperen el nostre viatge univers enllà.

S’obren les portes i sortim a l’embat de la llum

onejant banderes d’anhels i esperances

per fer créixer un nadó-futur, i descansar.

Descansar! Respirar! Veure córrer els fills

sense el pes obscur arrossegat durant segles.

Veure el futur i descansar. Respirar.

Tancar els ulls i respirar!

Respirar i riure, alliberats del llast del passat.

I per riure, anem a la festa de la música dels contes.