dimarts, 10 de setembre de 2013

enllaçats cap el futur

imatge agafada de la xarxa

El camí ja és irreversible.
La saviesa del passat
nodreix d'esperances el futur.
La pols ha quedat enrere
i és la llum qui ens guia.
L’horitzó és a l’abast.
Ens donem les mans
com a símbol al món
i decidirem el nostre destí.
Cansats, però feliços,
al final ens entaularem,
potser a la  la cuina xica
de l’Anna, que em dóna la mà 
tot seguit
per completar aquesta via de paraules
i d'aromes i sabors.


5 comentaris:

Carme ha dit...

Que maco, incloure l'enllaç dins del poema. :)

Primer em pensava que l'havies oblidat, en no veure'l a sota, i en llegir-te m'ha agradat com l'has integrat.

Moltes gràcies per ser-hi, Joan.

T'ho agraeixo molt, ja som vora 300... :D

Un petonàs!

Galionar ha dit...

Fran poema, Joan per a una jornada com aquesta! Molt bona Diada, amb les mans sempre unides i amb un mateix esperit de llibertat!
Una abraçada.

novesflors ha dit...

Que tingueu sort.
BONA DIADA.

Joan Guasch ha dit...

Cansats, però feliços. Molt! Connectats de punta a punta amb el gest, amb la paraula, amb el somriure.

sargantana ha dit...

quines paraules mes maques i ben posades, felicitats !

jo venia a agrair la teva aportació a la cadena de blogs per la independencia; l'heu fet molt millor de com l'haviem somiat
sou genials !!

Kepa Junkera ha fet un disc amb el folk català, versions precioses amb els músics dels Països Catalans. Una petita mostra és aquest, el nos...