enllaçats cap el futur

imatge agafada de la xarxa

El camí ja és irreversible.
La saviesa del passat
nodreix d'esperances el futur.
La pols ha quedat enrere
i és la llum qui ens guia.
L’horitzó és a l’abast.
Ens donem les mans
com a símbol al món
i decidirem el nostre destí.
Cansats, però feliços,
al final ens entaularem,
potser a la  la cuina xica
de l’Anna, que em dóna la mà 
tot seguit
per completar aquesta via de paraules
i d'aromes i sabors.


5 comentaris:

Carme ha dit...

Que maco, incloure l'enllaç dins del poema. :)

Primer em pensava que l'havies oblidat, en no veure'l a sota, i en llegir-te m'ha agradat com l'has integrat.

Moltes gràcies per ser-hi, Joan.

T'ho agraeixo molt, ja som vora 300... :D

Un petonàs!

Galionar ha dit...

Fran poema, Joan per a una jornada com aquesta! Molt bona Diada, amb les mans sempre unides i amb un mateix esperit de llibertat!
Una abraçada.

novesflors ha dit...

Que tingueu sort.
BONA DIADA.

Joan Guasch ha dit...

Cansats, però feliços. Molt! Connectats de punta a punta amb el gest, amb la paraula, amb el somriure.

sargantana ha dit...

quines paraules mes maques i ben posades, felicitats !

jo venia a agrair la teva aportació a la cadena de blogs per la independencia; l'heu fet molt millor de com l'haviem somiat
sou genials !!