imatge agafada de la xarxa
El camí ja és
irreversible.
La saviesa del passat
nodreix d'esperances el futur.
La pols ha quedat
enrere
i és la llum qui
ens guia.
L’horitzó és a
l’abast.
Ens donem les
mans
com a símbol al
món
i decidirem el
nostre destí.
Cansats, però feliços,
al final ens
entaularem,
potser a la la cuina xica
de l’Anna, que em
dóna la mà
tot seguit
per completar aquesta via de paraules
i d'aromes i sabors.
5 comentaris:
Que maco, incloure l'enllaç dins del poema. :)
Primer em pensava que l'havies oblidat, en no veure'l a sota, i en llegir-te m'ha agradat com l'has integrat.
Moltes gràcies per ser-hi, Joan.
T'ho agraeixo molt, ja som vora 300... :D
Un petonàs!
Fran poema, Joan per a una jornada com aquesta! Molt bona Diada, amb les mans sempre unides i amb un mateix esperit de llibertat!
Una abraçada.
Que tingueu sort.
BONA DIADA.
Cansats, però feliços. Molt! Connectats de punta a punta amb el gest, amb la paraula, amb el somriure.
quines paraules mes maques i ben posades, felicitats !
jo venia a agrair la teva aportació a la cadena de blogs per la independencia; l'heu fet molt millor de com l'haviem somiat
sou genials !!
Publica un comentari a l'entrada