Sentim de fons el
galop de les màquines,
sentinelles que
albiren l’horitzó que vindrà.
Sentim el batec
dels sistemes estel·lars
que esperen el
nostre viatge univers enllà.
S’obren les
portes i sortim a l’embat de la llum
onejant banderes
d’anhels i esperances
per fer créixer
un nadó-futur, i descansar.
Descansar!
Respirar! Veure córrer els fills
sense el pes
obscur arrossegat durant segles.
Veure el futur i
descansar. Respirar.
Tancar els ulls i
respirar!
Respirar i riure,
alliberats del llast del passat.
I per riure, anem
a la festa de la música dels contes.
1 comentari:
Alliberar-se del llast i descansar, un bon projecte per a nosaltres i pels que ens vénen al darrere...
Publica un comentari a l'entrada