PER ANAR FENT BOCA

     foto: Joan

HORITZÓ: LLIBERTAT (PER ALS QUE ENCARA DUBTEN DE PARTICIPAR EN EL PROCÉS)

Qualsevol societat humana ha d’estar amatent sempre als senyals de l’entorn per saber què ha de fer. Els senyals són actituds, fets, indicadors modestos que marquen una estructura profunda de la qual en pot emergir una tendència. Les societats humanes evolucionen, però també involucionen. De vegades s’humanitzen i de vegades tendeixen cap a l’autoritarisme. Cada societat té, de manera immanent, estructural, una manera de ser, que és la suma de les maneres de ser dels seus components. Cada època ha tingut els seus... visionaris?, persones, poques, que han analitzat els senyals i han intuït l’evolució de la seva societat. Als anys 30 del segle XX, alguns, pocs, van escriure què podria passar a Alemanya, o a Espanya. Van intuir les derives que, malauradament, van acabar adoptant aquelles societats.

Catalunya, ara com ara, està incrustada dins d’una estructura anomenada Espanya. Tot plegat la suma de grups humans que evolucionen, però, quins senyals centellegen el l’horitzó social? Espanya és peculiar. Dins d’aquesta teòrica suma de nacions se n’ha anat imposant una, la castellana, sobre les altres. Per què? Perquè la filosofia estructural de la seva societat és supremacista. Les tendències d’aquesta nació són molt òbvies: fer desaparèixer la diversitat cultural i lingüística, fer desaparèixer les alternatives socials, econòmiques i polítiques, afiançar  les classes  socials extractives (classe dirigent forta que arrabassa els recursos de les classes mitges i baixes, que s’empobreixen) instal·lades a la capital, Madrid, en un procés uniformitzador   amb tocs d’autoritarisme, fins de cabdillisme, amb la necessitat d’un relat històric grandiloqüent que recordi “el Imperio”. En resum, una mena de deriva pseudo-feixista que l’actual partit en el govern d’Espanya té cada dia més dificultats en amagar: les seves joventuts que mostren obertament fascinació pel franquisme o pel nazisme, alcaldes que justifiquen els assassinats franquistes perquè “s’ho devien merèixer”, equiparació dels símbols nazis amb les banderes republicanes o independentistes, pobles de Castella en els quals es canta el cara al sol en la festa major... I el que hauria de ser el gran partit progressista, ara a l’oposició, fent seguidisme d’aquesta manera d’obrar.

Si els catalans optem per quedar-nos on som, tot i els senyals que comencen a emanar des d’Espanya, hem d’estar preparats per naufragar i ser absorbits pel centre àvid de parasitar l’energia dels altres i viure, nosaltres, però, sobretot els nostres fills, en una societat, com a mínim, autoritària i empobrida. L’alternativa és prendre la decisió de marxar i provar un camí propi en el qual puguem optar a les millors decisions per a un futur lliure. O és que ens fa por el vast horitzó d’oportunitats que ens donaria la llibertat?

L’onze serem molts, avis, pares, fills, manifestant-nos per aconseguir un món millor, per desfer-nos de les urpes que no ens deixen caminar. Ells ens insulten. Nosaltres ens donem les mans. 

Article publicat a la premsa local.