divendres, 6 de juny del 2014


Ei! Us parlo des de Mart. He fet aquesta foto per corroborar el que dic (assenyalo la posició de la Terra, que és on sou valtros). Acabo de rebre un correu de la Carme fent un recordatori i m'adono que la meva última entrada és per Nadal de l'any 13, però és que on soc el temps passa a una altra velocitat i, ja ho veieu! Mart és petit i fred, però, un pic t'hi acostumes, no s'hi està del tot malament. En fi! Que m'he d'acostumar a la velocitat a que circula la informació a la Terra i deixar enrere aquesta mena de letargia que m'ha entumit el cos i, de passada, el cervell. Enyoro tant l'olor de terra mullada per la pluja, el vent, els colors del meu estimat planeta! A veure si espolso la sorra que ha anat cobrint la nau i torno a posar a punt els motors.
Mos retrobem!

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

El més important, Joan, és que la comunicació acaba arribant fins a Mart, i des de Mart ens arriba a la terra.
Be que t'entenc...
Jo de vegades també ho sembla que estigui en un altre planeta, o potser em quedo en alguna galàxia...
Sigui com sigui, llegir-te, saber de tu, des de Mart o des d'aquí, sempre és un plaer.
Si veig que tornes a trigar molt, tot serà que et vingui a veure!
:)
Una abraçada ben gran!

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he...quan he vist la teva actualització a la barra lateral, he pensat, quina casualitat!!!

Ja veig que no, que no és casualitat i m'agrada molt el teu post. Sobretot el final: Mos retrobem!!!

Ja veig que ets un home aventurer... arribar fins a Mart ... :) Un plaer de retrobar-te, Joan!

Joan Guasch ha dit...

Eiii! Ja ho veieu, de vegades cal que algú faci un crit per fer despertar els dorments. Gràcies per ser-hi encara. Aniré rescatant de la memòria com anava, això delblog, de posar i treure. Espero que més o menys com sempre. Ens anirem retrobant.

Un petó

novesflors ha dit...

M'alegre que, encara que siga des de Mart, ens hages enviat una comunicació, que ja veus que ha arribat. Potser la propera porta música incorporada i tot... :)

Galionar ha dit...

Se't trobava a faltar, Joan, com es troba a faltar sempre allò que s'estima, i la teva poesia, sigui en vers o en prosa, no s'oblida mai més quan s'ha tastat. Ja ho veus, la crida de la Carme és capaç de fer retornar els marcians a la Terra. Quina gran estratega!
Una abraçada!

Joan Guasch ha dit...

Els "marcianus" és el que tenim. Jo també us enyorava. Gràcies per ser-hi, encara.

xavier pujol ha dit...

Una abraçada a Mart. Bon aterratge!

Fita

Cèlia ha dit...

Quina il·lu Joan! Quina manera de navegar!!!! Espero poder-te llegir des de qualsevol punt de la galàxia !!!

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...