foto agafada de la xarxa

Per desestressar  l’ambient faig un petit parèntesi de coses agradables. En pocs dies han coincidit en la meva vessant poètica dos fets bonics. El primer és que un músic de la ciutat, cantant, animador infantil i artista de soca-rel, el Jordi Jubany, s’ha decidit a fer un recital de cançons, amb músiques i lletres seves i... ha musicat un poema del meu Llibre d’Oracions! Que bonic que ho va fer! No us puc penjar l’actuació, però quan la  gravació que va fer ell estigui disponible ja ho faré. La segona cosa: l’Escola Municipal de Música de la ciutat fa anys que fa un maridatge de poesia i música. Convida els alumnes d’un dels instituts a llegir poesia a la qual els futurs músics posen banda sonora. Un exercici lloable que enriqueix totes les parts (exercici que deu posar els pels de punta als que fan les lleis d’adoctrinament des dels ministerios qwertians). I enguany he tingut el privilegi que el llibre escollit hagi estat el meu. La Rosabel em va convidar anar a l’escola de música a fer una xerrada, ja que cada alumne del projecte ha escollit un poema que haurà de musicar i, com a autor, se suposa que podia donar pistes sobre com escric, com tractar els poemes... Tot plegat enormement enriquidor. Vaig poder donar la meva visió de la poesia, exercici que em va anar molt bé a mi per depurar les idees. Em va semblar important que perdessin la “por” a llegir poesia i els vaig instar a que, en comptes de provar d’entendre què vaig voler dir jo, que es deixessin anar i que interpretessin els que ells sentíssin. Vaig poder comprovar com l’estat d’ànim del lector afecta la tria d’un poema o un altre, potser perquè quan el poema va ser escrit l’estat d’ànim era similar. Tot plegat molt bonic i amb unes ganes enormes de veure el resultat final, amb els nois i les noies dalt d’un escenari interpretant paraules i músiques, que és una de les millors coses que es poden fer ara, i sempre, per preservar la nostra manera d’interpretar el món. Les emocions dels resultats, d’aquí un parell de mesos.

ÀVID LECTOR

 

foto: Tomàs Camacho

 

L'amic Tomàs Camacho, poeta àvid de poesia, poeta àvid de sabiduria, ha devorat el Llibre d'Oracions hi ha fet aquest amable comentari. Venint d'ell, profund coneixedor del món de les lletres al qual viu consagrat, és tot un honor. La seva obra publicada és notabilíssima, però, com es fa cada vegada més evident, l'univers de la poesia és curull a vessar d'autors notables que resten allunyats del gran public perquè, com deia no fa gaire una altre poeta amic comú, l'Alfredo Gavín: "Els mitjans atenen a qui crida l'atenció. Les obres no les llegeixen. No tenen temps. Així que, d'entrada guanyen els cridaners i de sortida no guanya ningú." "Mentrestant els poetes fem intents d'arrelament en el cor de la gent i donar llum i consol." En lúltima trobada de poetes (anònims?), a Vilafranca, en que hem coincidit amb el Tomàs hi havia un gran univers de creadors, persones amb la necessitat i la capacitat de comunicar i penses que, si aquella sala plena era la punta de l'iceberg, el substrat, la base del nostre pais és una sòlida i densa marea de paraules, de cultura, que és impossible que s'ensorri. Amb el Tomàs compartim l'univers dels versos. Formem, doncs, part de la densitat que compacta i empeny la nostra cultura. Sempre hi ha els que criden més, però, per sort, n'hi ha encara més que treballen, que treballem,  incansables, necessaris, contra corrent si cal i que impedim que la nau s'ensorri.

DESPRÉS DE LLEGIR EL LLIBRE D’ORACIONS, DE JOAN GUASCH I TORNÉ

Després de la lectura del Llibre d’oracions em sento més pròxim al seu autor perquè estic habitat pels mateixos rituals i, potser, per sensacions i sentiments semblants. Som habitants d'un país secret que es diu Poesia.

El recorregut pels dies, per les estacions, per les sensacions vinculades a les estacions, per les relacions afectives, pel passat, pel present i pel futur,...

La ciutat i la natura, les obligacions laborals, que són com un parèntesi de la vida, com un espai ignot en el qual desapareixem fins el moment de tornar a l’espai triat. I he de dir-vos que l’espai triat per Joan Guasch i la Cèlia Marcos és un dels més delicats que conec. És un espai on la natura hi és present, on la presència de la cultura hi és present: música, llibres, pel·lícules,... És un espai ordenat, però on l’orde no és l’obsessió sinó el confort vital, on el repòs i la convivència és possible,...

És un cant tel·lúric el de Joan Guasch, un cant amb el qual ens podem identificar. No hi ha la més mínima inclinació a la trascendència. És un poema unitari on tota peça està enllaçada d’alguna manera a les altres. Les perspectives són diverses i la llengua ens les va marcant: l’ús dels infinitius que ens posen en contacte amb allò que de substantiu hi ha a la nostra vida; l’ús del futur, de les projeccions, els projectes, els somnis.

Crec que el passat hi apareix poques vegades, el record d’aquells que van estar amb nosaltres i ja han retornat a la matèria,...

Enmig de tot això està l’instant, l’estimació, la delicadesa, el coneixement. El poeta és un gran coneixedor dels mecanismes del món. Una peça més de l’engranatge del món, petit, i tot i així integrat al cosmos.

La seua lectura ha estat una plaer per als sentits, he escoltat una veu autèntica, una veu pròpia, la veu de Joan Guasch. No sé ben bé si es tracten d’oracions, potser sí, oracions gramaticals, instantànies de l’esperit, de les sensacions, de les emocions.  [Això ho he de millorar perquè partixo del fet que una oració és res]

Un llibre que no crec que haja de quedar relegat a una sola lectura, un llibre en el qual cal tornar a emmirallar-se.

SANT JORDI

Fot. Paradeta Picamoixons

Ha passat Sant Jordi. No fa gaire vaig escoltar un tertulià que deia que els catalans només celebrem derrotes, per aquesta mena de sentit tràgic que tenim de la nostra història. Mentida. Els catalans celebrem, sobretot, el dia de Sant Jordi, que és el dia que el bé derrota el mal i triomfen l'amor i la cultura. No hi ha cap dia a l'any que els carrers de Catalunya s'omplin de tanta gent, de tanta excitació, de tanta alegria. El patró dels catalans és un càntic a la vida. I la vida, enguany, m'ha dut a poder publicar el meu primer llibre de poemes, el "Llibre d'Oracions", oracions paganes per als rituals dels dies de cada dia. No cal dir que estic content. Ara els rituals i les oracions del llibre ja pertanyen a la interpretació dels lectors, i és curiós com una idea pot ser diferentment interpretada segons qui la llegeixi. Això és emocionant perquè descobreixes aspectes de la teva obra que no sospitaves.

Ha passat Sant Jordi. Hem omplert les prestatgeries de llibres. Un poble que fa això és un poble que mereix continuar existint.

Fotografia interior llibreria de Valls

PRESENTACIONS DEL LLIBRE D'ORACIONS

 VALLS (IEV)

BARCELONA (LLIBRERIA ONA)

PRESENTACIÓ A BARCELONA

 Fot. Àlida Guasch, Llibreria Ona 2010

El Llibre d'oracions es va presentar a la Llibreria Ona de Barcelona el dia 7 d'abril de 2010.La presentació va anar a càrrec del poeta Israel Clarà, l'editor d'òmicron.

També es presentarà el proper dimarts 13 d'abril a la sala d'actes de l'IEV de Valls a 2/4 de 8h. Llegiran els rituals la Teresa Reverté, la Isabel Villalba i la Cèlia Marcos. La música la posarà el cantant Jordi Jubany, del grup Pa sucat. La presentació del llibre anirà a càrrec de la filòloga Anna Montserrat.

Dóno les gràcies a tots plegats per la seva companyia.