dissabte, 23 d’octubre del 2010

L'efecte papallona



En un desequilibri perfecte
els colors desapareixen entre
els brins de l’herba seca de tardor.
Mentrestant, els huracans generats
s’abraonen sobre indefensos mars
tropicals com un immens batec d’ales
furioses i la barreja de colors
queda perennement desdibuixada.
Només és un efecte papallona.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Genial, el teu efecte papallona!

M'ha agradat molt el teu poema, Joan!

La barreja de colors desdibuixada o no, la trobo seductora.

fanal blau ha dit...

Joan,

llegir-te en aquest desequilibri perfecte dels teus mots, es trobar colors als colors de la poesia.

Una abraçada!

Joan Guasch ha dit...

per tercera vegada avui provo de penjar una resposta donant-vos les gràcies. Alguna cosa passa en aquest èter blogaire que avui s'ha conxorxat contra la meva necessitat de contestar. A veure si ara...

Cèlia ha dit...

I per ser un efecte papallona, pot fer molt de mal i molt de bé, segons on petin les onades!
M'encanta...

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...