foto: Joan
Ssssssssss
Quedeu-vos en silenci
(amb els ulls tancats).
Se sent un alè d’aire
que xiuxiueja amb l’herba
i un moixonet lleugeríssim
que salta de branca en branca
subtil com un floc de neu.
De lluny, però molt lluny,
un tractor que llaura la terra
i al cel la silenciosa estel•la
d’un avió que busca un paradís llunyà.
Ves! Ara sembla que retruny un tro,
...o potser és el batec del meu cor.
Sssssssssss
És el silenci del cel blau
i l’atmosfera neta.
El silenci perfecte dels dies perfectes
com la geometria d’un cristall preciós.
Sssssssssssssss
Pareu bé l’orella!
Sinó, no el podreu pas escoltar!
11 comentaris:
Ara que ja t'he llegit podré tancar els ulls i escoltar...
Fas venir ganes de tancar-los, només que ho dius, però si ho hagués fet, no hauria pogut llegir-te.
M'he quedat en silenci per poder escoltar-lo i escoltar-te...:)
Molt bon dia, Joan!
Bona tarda, tot escoltant la pluja fina fina que cau avui sobre els garrofers. Sí que hi ha moments que, amb els ulls tancats, veus les coses que passen al teu voltant. És un plaer compartir amb vosaltres aquests moments.
Ja pare l'orella i gairebé ho puc escoltar (si no fos perquè el meu ordinador fa un soroll de fons endimoniat)...
Sense cridar, només per dir-te que quantes coses que la gent es perd per no estar en silenci...
Des del far una abraçda.
onatge
Sssssss! En silenci et desitjo per molts anys!!!!
Per molts anys, Joan, encara que sigui amb retard...:)
Ja callo, ja, sssssttttt...per cert, aniversari? Petons!
Gràcies! Ves, com passa el temps, ni que sigui encantat amb el silenci.
Des del silenci es percep el crit de tot, un sssilenciós poema a cau d'orelleta...un abraç
Ssssssssss, com que m'havia perdut aquest poema, entro sense fer soroll a gaudir-ne i a felicitar-te, una vegada més, per aquestes meravelles que ens regales.
Publica un comentari a l'entrada