"...Canta, poeta, canta, llença els teus mots al vent, que jo, amb ma fonda tristesa a tothora escoltaré per si me’n porta un bri l’aire, de la teva veu… Canta, poeta, no paris, que si emmudeixes, jo sé que sense la teva saba com la tarda moriré..." Montse
Que cada dia sigui per a vosaltres el dia de la poesia, Joan. Una abraçada.
Ens movem en espirals cercant sol·lucions als nostres propòsits, portes il·luminades, eixides tranquil·les... mentrestant és un plaer anar trobant i retrobant a persones com vosaltres buscant també, potser, la llum en les paraules.
En aquest laberint, sempre és d'agraïr trobar-se acompanyat de la teva poesia i de totes veus que ens fan costat. I la sortida, acabem per trobar-la. Una abraçada, Joan!
I quan trobis la sortida, què...? Potser ens trobarem asseguts al banc de la vida, i la lluna ens batejarà de Transparència i anirem a L'habitació de la memòria...
10 comentaris:
Inici i fi, la vida continua.
"...Canta, poeta, canta,
llença els teus mots al vent,
que jo, amb ma fonda tristesa
a tothora escoltaré
per si me’n porta un bri l’aire, de la teva veu…
Canta, poeta, no paris,
que si emmudeixes, jo sé
que sense la teva saba
com la tarda moriré..."
Montse
Que cada dia sigui per a vosaltres el dia de la poesia, Joan.
Una abraçada.
Joan, és un poema que deu servir per a tothom... suposo, però per a mi sí. Així em sento sovint en aquest món.
Ens movem en espirals cercant sol·lucions als nostres propòsits, portes il·luminades, eixides tranquil·les... mentrestant és un plaer anar trobant i retrobant a persones com vosaltres buscant també, potser, la llum en les paraules.
Una abraçada!
Et desitge una bona primavera, i poètica.
En aquest laberint, sempre és d'agraïr trobar-se acompanyat de la teva poesia i de totes veus que ens fan costat.
I la sortida, acabem per trobar-la.
Una abraçada, Joan!
I quan trobis la sortida, què...?
Potser ens trobarem asseguts al banc de la vida, i la lluna ens batejarà de Transparència i anirem a L'habitació de la memòria...
Des del far amb bona lluna.
onatge
fanal, benvinguda al laberint, segur que onatge ens espera fora i ens etziba que ja era hora!
I caminant ens trobem amb la sorpresa d'una artista que s'inspira en fràgils equilibris poètics i ens convida a veure els seus quadres..., oi Joan?
caminar és el camí cap a la sortida
Publica un comentari a l'entrada