divendres, 3 de febrer del 2012

parèntesi

(Mal acostumats com estem, amb això de les noves tecnologies, quan aquestes fallen ens sentim una mica despullats. La meva màquina va dir prou i ha estat substituïda provisionalment per una altra que, en venjança per haver estat arraconada, m'impossibilita un accés en condicions a la xarxa. És com haver tornat a l'època dels carros, però sense el romanticisme que hom els presuposa. En resum, que mentre espero desespero i fins que no pugui gaudir d'una màquina amb un mínim de condicions, hauré d'alentir la meva presència, ja de per sí escadussera, a la galàxia bloguera. Això sí, besets per a tothom).

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

T'entenc molt bé, jo també esperaria i desesperaria, en aquest cas! però potser això és sempre i per tot oi? esperar-desesperar :)

Galionar ha dit...

No t'amoïnis, Joan, que això ja ho té, la tecnologia. Aprofita per escriure a l'antiga usança, amb llapis i paper, fins que hi hagi la possibilitat de tornar a gaudir de les teves lletres. Però no paris d'escriure!
Una abraçada.

Dafne ha dit...

Ens mal acostumem, i quan per qualsevol atzar, la xarxa no funciona, sembla com si el món s'acabés. Com diu la Galionar, una llibreta i llapis, i retens els pensaments.
Mentre esperarem la connexió, que de ben segur no serà massa llarga.
Ens adaptem massa a les noves tecnologies!!!

novesflors ha dit...

No et preocupes. T'esperarem.

Cèlia ha dit...

ja sé que et farà il·lu pel teu important aniversari!!!!!!! De tota manera, amb tranquil·litat i paciència ens pots delectar amb un bonic i intens poema!

Jesús M. Tibau ha dit...

cada cop estic més convençut que morirem sota el jou de les màquines

TRANSVERS

  Lectura poètica d'un dels meus poemes del llibre "Llocs sense lloc"  al micro obert . CANTO LA LLUITA.  Primer micro obert d...