dissabte, 24 de gener del 2015

Andròmeda

     


Espai.
Estrelles. Estrelles. Estrelles.
Planetes i planetes
i cometes
i forats negres.
Distància. 
Silenci.
Espai.
Andròmeda.

Mentre escolto el mestral
i els arbres se sacsegen,
l'espai!
Andròmeda
una de les mil milions de galàxies.
Segur que algú ens mira.
Segur que algú escriu
al recer d'una habitació
mentre escolta el vent
i sent com se sacsegen els arbres.
Com seran, els arbres, a Andròmeda?

2 comentaris:

novesflors ha dit...

Sense curiositat no avançaríem, però davant la immensitat de l'univers -i, tot i formar-ne part- estem tan limitats...

Cèlia ha dit...

I es deuen preguntar com és que no ens entenem? O a ells també els passa!

TRANSVERS

  Lectura poètica d'un dels meus poemes del llibre "Llocs sense lloc"  al micro obert . CANTO LA LLUITA.  Primer micro obert d...