dimarts, 15 de març del 2011

Ramón Barnils


Ja fa deu anys que no hi és, però la seva veu encara ressona.

5 comentaris:

Galionar ha dit...

Potser no hi és físicament, però mentre el recordem continuarà present entre nosaltres. Potser la immortalitat és això...

Cèlia ha dit...

Qui ens queda ara per fer-nos de consciència amb prou intel·ligència?

Joan Guasch ha dit...

Sí, també penso la immortalitat és restar en la memòria de les persones, en aquest cas el seu missatge continua ressonant i tocant les consciències.
I Cèlia, tanquil·la que, per sort, vivim en un pais que genera constantment grans veus que agafen el testimoni d'alguna manera.

onatge ha dit...

Les grans persones se'ns en van de VACANCES massa aviat... En canvi corcs, polls i puces tenen llarga vida...

Des del far una abraçada.
onatge

Carme Rosanas ha dit...

I que ressoni encara molt de temps. Gràcies pel record!

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...