Ja fa deu anys que no hi és, però la seva veu encara ressona.
dimarts, 15 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
TRANSVERS
Lectura poètica d'un dels meus poemes del llibre "Llocs sense lloc" al micro obert . CANTO LA LLUITA. Primer micro obert d...
-
Kepa Junkera ha fet un disc amb el folk català, versions precioses amb els músics dels Països Catalans. Una petita mostra és aquest, el nos...
5 comentaris:
Potser no hi és físicament, però mentre el recordem continuarà present entre nosaltres. Potser la immortalitat és això...
Qui ens queda ara per fer-nos de consciència amb prou intel·ligència?
Sí, també penso la immortalitat és restar en la memòria de les persones, en aquest cas el seu missatge continua ressonant i tocant les consciències.
I Cèlia, tanquil·la que, per sort, vivim en un pais que genera constantment grans veus que agafen el testimoni d'alguna manera.
Les grans persones se'ns en van de VACANCES massa aviat... En canvi corcs, polls i puces tenen llarga vida...
Des del far una abraçada.
onatge
I que ressoni encara molt de temps. Gràcies pel record!
Publica un comentari a l'entrada