dimarts, 26 d’abril del 2011

M'agrada recordar-ho

Tot i que, qui més qui menys, ja els ha vist, trobo que de tant en tant està bé de recodar aquestes dues incitacions a la lectura, si més no, per passar una petita estona divertida. De fet, n'hi ha més, però els primers sempre tenen més gràcia.



8 comentaris:

fermin ha dit...

Dons jo no els coneixia. Cert m'he divertit una bona estona.
Gracies per treure'm un somriure

fanal blau ha dit...

El primer l'havia vist, Joan. El segon me l'has descobert i m'ha provocat un riure d'aquells divertits davant de la pantalla de l'ordinador quan estem sols...:) He de confesar que davant de l'ordinador, alguna vegada m'he sentit així de "lerda".
Mira que van bé els riures!
Una abraçada.

Galionar ha dit...

Molt bo, Joan; sobretot l'últim m'ha semblat molt divertit. Una gran paròdia d'on ens pot portar l'estupidesa humana disfressada de tecnologia...
Gràcies per la bona estona. Una abraçada.

Joan Guasch ha dit...

Ei Fermín! Gràcies per passar per aquí. Me n'alegro d'haner-te fet somriure. Fanal, si sabéssis l'odissea que he passat per penjar aquests videos al blog... estic a l'alçada del monjo. Galionar, si, cada cosa té el seu lloc a la vida. La tecnologia no és ni bona ni dolenta, depèn de l'ús que se'n faci.

Carme Rosanas ha dit...

Jo sí que els coneixia, són divertits, tots dos!

novesflors ha dit...

Ha, ha, m'encanta. L'art de la paraula o pegar la volta a la truita. Segons com es diguen les coses poden produir efectes diferents.

Cèlia ha dit...

Joan monjo, felicitats! Te n'has sortit i els has pogut penjar... tot es va fent mica en mica!!! I per cert, són ben divertits!!!

rosana ha dit...

Quína passada Joan, no havie vist aquests vídeos i són una canya! El llibre ens trasporta del passat cap al futur, i del futur cap a l'essència del passat...qué bó...quin sentit de l'humor i quàntes veritats!!

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...