Tot i que, qui més qui menys, ja els ha vist, trobo que de tant en tant està bé de recodar aquestes dues incitacions a la lectura, si més no, per passar una petita estona divertida. De fet, n'hi ha més, però els primers sempre tenen més gràcia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
TRANSVERS
Lectura poètica d'un dels meus poemes del llibre "Llocs sense lloc" al micro obert . CANTO LA LLUITA. Primer micro obert d...
-
Kepa Junkera ha fet un disc amb el folk català, versions precioses amb els músics dels Països Catalans. Una petita mostra és aquest, el nos...
8 comentaris:
Dons jo no els coneixia. Cert m'he divertit una bona estona.
Gracies per treure'm un somriure
El primer l'havia vist, Joan. El segon me l'has descobert i m'ha provocat un riure d'aquells divertits davant de la pantalla de l'ordinador quan estem sols...:) He de confesar que davant de l'ordinador, alguna vegada m'he sentit així de "lerda".
Mira que van bé els riures!
Una abraçada.
Molt bo, Joan; sobretot l'últim m'ha semblat molt divertit. Una gran paròdia d'on ens pot portar l'estupidesa humana disfressada de tecnologia...
Gràcies per la bona estona. Una abraçada.
Ei Fermín! Gràcies per passar per aquí. Me n'alegro d'haner-te fet somriure. Fanal, si sabéssis l'odissea que he passat per penjar aquests videos al blog... estic a l'alçada del monjo. Galionar, si, cada cosa té el seu lloc a la vida. La tecnologia no és ni bona ni dolenta, depèn de l'ús que se'n faci.
Jo sí que els coneixia, són divertits, tots dos!
Ha, ha, m'encanta. L'art de la paraula o pegar la volta a la truita. Segons com es diguen les coses poden produir efectes diferents.
Joan monjo, felicitats! Te n'has sortit i els has pogut penjar... tot es va fent mica en mica!!! I per cert, són ben divertits!!!
Quína passada Joan, no havie vist aquests vídeos i són una canya! El llibre ens trasporta del passat cap al futur, i del futur cap a l'essència del passat...qué bó...quin sentit de l'humor i quàntes veritats!!
Publica un comentari a l'entrada