dissabte, 2 d’abril del 2011

ONKALO

  



Si no fos pel que diu, diria que és un reportatge gairebé poètic. Són 54 minuts, però tothom, sobretot els que prenen decisions, però també els que decidim qui ens governa i amb quins criteris ho fan, l'hauria de veure i treure'n les consequències addients.
Per exemple, s'hi diuen coses com aquesta:

"El foc de la cambra amagada sota terra, el foc que heu d'oblidar".

Us tempta?

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3445710

6 comentaris:

Cèlia ha dit...

Ara mateix vig a veure-ho! M'has temptat del tot!

fanal blau ha dit...

Vinc de casa la Trasparència poètica, i em deixo temptar per la teva mirada poètica, també.
Al vespre buscaré una estona per veure'l amb tranquil·litat.
Una abraçada, Joan!

Jo penso que tu també ets un bon poesicultor! Felicitats per la trobada poètica d'Alcanar!
Em queda lluny però a veure si a la propera m'hi animo!

Joan Guasch ha dit...

Quant al reportatge, hi ha paisos, com el de la nostra estimada Merike, que es plantegen unes coses que a les nostres contrades mediterrànies són absolutament impossibles.

Quant a Alcanar, fanal, el nostre país és petitet i, com aquell que diu, tots som del barri! Si hi ha una tercera trobada, ja t'animarem!

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies pel teu comentari. Demà em miraré el reportatge.
Ah, i també tenim opció als residus, aquí: som l'abocador del país.

merike ha dit...

Aquesta classe de pensaments són interessant i difícil alhora. La paraula Onkalo significa un forat profund a la terra en la meva llengua finès.. Em feia pensar en la cova on els residus nuclears es posaran a la nostre terra de granit..

Joan Guasch ha dit...

si, Merike, onkalo és el nom de la instal·lació que dius. L'enllaç és d'un reportatge que ho explica. El nivell de consciència social dels paisos nòrdics és admirable.

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...