dilluns, 18 d’abril del 2011

A raig

foto: Joan



Hem caigut a la vostra teranyina.
Ens havieu fet creure que éreu bons líders,
que us necessitàvem.
Ens havieu encantat cantant-nos cançons de sirenes
i ens havíem arribat a creure que el que deieu era tan bonic!
Dalt del gronxador, però, no vèiem com desapareixia l'herba de sota els peus
perquè el que no sabíem era que havieu begut massa,
que havieu esnifat massa,
que havieu venut el sentit comú,
que havieu convertit els sentiments en cendra,
que us havieu convertit en autòmats
dins d'un sistema que es col·lapsa.
Us heu enriquit.
Ens heu empobrit.
El vostre verí ens ha entumit,
però tenim molta paciència.
Som forts.
Som molts.
Som més que vosaltres.
Per això, per si de cas,
no us poseu mai d'esquena a una porta oberta.
Així, quan Ella també us vingui a trobar,
podreu tenir un petit instant de dignitat.


2 comentaris:

Cèlia ha dit...

Desencantat??? Ja ho pots ben dir quan dius que som uns quants!!!!

Cèlia ha dit...

No s'ha de treballar pels vots sinó amb amor...

                                                   LLOCS SENSE LLOC                                            XV Premi LA NUNCA de poesia  ...